La Ciutat 
Ajuntament 
Seu Electrònica 
Transparència 
Serveis 
> La nova temporada vol posar en valor el patrimoni humà, cultural i artístic del mecenes cultural Joan Baptista Cendrós, del fotògraf Francesc Català-Roca i de l'escultor Anselm Nogués
> La Capella de Sant Roc hi posarà l'accent contemporani, amb l'estrena d'un nou cicle Una força vulnerable a cura de Juan Canela
El Museu de Valls inicia aquest proper dissabte la seva nova programació d'exposicions, que inclou les mostres que es podran veure des d'aquest mateix setembre i fins el proper mes de febrer a la tripleta d'espais formada pel propi Museu de Valls, la Biblioteca Popular i la Capella de Sant Roc; així com, de manera excepcional, el vestíbul de la Casa de Cultura, espai que acollirà a final de mes l'exposició de Santiago Sierra Presos polítics a l'Espanya contemporània.
Tres noms propis marcaran el gruix de la programació del proper semestre, que repassarà les figures i obra de l'impulsor del famós aftershave Floïd, d'orígen vallenc, Joan Baptista Cendrós; del fotògraf Pere Català-Roca i de l'oblidat escultor vallenc Anselm Nogués. Per la seva part, la Capella de Sant Roc estrenarà nou cicle i comissari, de la mà de Juan Canela.
La primera de les mostres donarà inici a l'edifici de la Biblioteca Popular, que just aquest 2018 ha celebrat els seus cent anys de vida com a primera biblioteca popular de la Mancomunitat de Catalunya. El tret de sortida a la temporada serà amb la inauguració de l'exposició Cendrós, un empresari d'acció! aquest proper dissabte 15 de setembre a les 12.30h a la Popular de Valls.
Cendrós, un empresari d'acció!
Biblioteca Popular, del 15 de setembre al 18 de novembre
L'exposició Cendrós, un empresari d'acció! és un recorregut exhaustiu per la vida i obra de Joan Baptista Cendrós i Carbonell (1916-1986), l'industrial de l'aftershave Floïd, la loció d'origen vallenc, que no tan sols va provocar una revolució en el món de la cosmètica masculina sinó que va convertir-se en un dels mecenes més originals del segle XX a Catalunya.
J.B. Cendrós, un dels cinc empresaris fundadors d'Òmnium Cultural (1961), va ser l'ideòleg del Premi Sant Jordi (1959) i va sacsejar el món editorial en repatriar les Edicions Proa (1964). L'exposició se centra en un seguit d'accions, algunes summament vistoses: Cendrós va ser responsable de la publicació en català de les novel·les de James Bond, i va passar a ser conegut per haver estat l'editor capaç de publicar en català els 'Tròpics' d'Henry Miller, o d'haver descobert Terenci Moix. L'empresari del Floïd va marcar una època a nivell iconogràfic amb els seus anuncis publicitaris o les sonades campanyes de Sant Jordi, però, sobretot, per haver estat responsable directe de campanyes no menys espectaculars, encara que desconegudes, com la recuperació de la figura del poeta Josep Carner o per haver estat el patrocinador del debut d'en Raimon a París, el 1966.
Francesc Català-Roca i els seus amics artistes
Museu de Valls, del 20 de setembre al 18 de novembre
Aquest 2018 es compleixen vint anys de la mort del fotògraf vallenc Francesc Català-Roca. Per aquest motiu el Museu de Valls vol presentar de nou el treball de Català. La mostra pretén posar en evidència la bona relació que tenia Català-Roca amb els seus amics artistes. En aquest sentit a l'exposició es podran veure retrats d'aquests mateixos artistes fets per Català, acompanyats d'obres d'aquests artistes provinents de la col·lecció particular del fotògraf o del fons del Museu de Valls.
Els artistes retratats i representats en la mostra seran Joan Miró, Salvador Dalí, Antoni Tàpies, Eduardo Chillida, Llorenç Artigas, Antoni Clavé, Francesc Tharrats, Josep Guinovart, Modest Cuixart, Erwing Bechtold i Antonio Saura. Artistes tots ells que van marcar l'art de la segona meitat del s.XX.
Des de l'any 1998 el Museu de Valls custodia la col·lecció privada del fotògraf, a on hi ha originals d'aquests artistes, gràcies a la generositat dels seus fills Martí i Andreu Català.
Francesc Català-Roca (Valls, 1922 - Barcelona, 1988) va ser fill, germà i pare de fotògrafs. La seva vida va venir marcada per aquesta professió que va aprendre al costat del seu pare, Pere Català Pic, un dels millors fotògrafs dels anys trenta. Va independitzar-se del laboratori familiar l'any 1947. Va treballar per revistes i publicacions, com Destino o Revista i va il·lustrar multitud de llibres, un bon nombre d'ells sobre artistes. Va tenir una relació especial amb el pintor Joan Miró, del que en fou un dels seus grans fotògrafs. També fou molt intensa la seva relació amb l'escultor Eduardo Chillida, qui l'anomenava “mi hermano catalán”.
Anselm Nogués: l’oblidat escultor de Valls
Museu de Valls, del 30 de novembre al 3 de febrer
Enguany també es compleixen vuitanta anys de la mort d'Anselm Nogués Garcia, escultor nascut a la ciutat de Valls l'any 1864 i mort a Barcelona l'any 1938, en plena Guerra Civil.
La present serà la primera mostra monogràfica amb obra seva que es realitza des de la seva mort. El títol de l'exposició, Anselm Nogués: l’oblidat escultor de Valls, ja ens indica que estem davant d'un artista que per diversos motius va caure en l'oblit, motiu pel qual el Museu de Valls vol reparar ara aquesta circumstància. Contemporani dels artistes vallencs Francesc Galofre Oller, Bonaventura Casas i de Francesc Guasch Homs, la seva figura va ser reivindicada per Cèsar Martinell, que el considerava el seu mestre en matèries escultòriques.
La mostra vol explicar quina fou la seva trajectòria artística i reunir en un únic espai les obres d’aquest artista que es conserven, per tal de recuperar una figura que entre finals del segle XIX i principis del segle XX, participà en la decoració d’importants conjunts com la façana de la Biblioteca Nacional de Madrid, el Rosari de Montserrat o el Palau de Justícia de Barcelona.
Per la mostra, el Museu de Valls comptarà amb peces procedents del Museu Nacional d’Art de Catalunya, dels Museus de Sitges, del Museu de Granollers, l’Arxiu Nacional de Catalunya així com de diverses col·leccions particulars, a més de fons propi i de l'Arxiu Municipal de Valls.
El Museu de Valls conserva en el seu fons diverses escultures realitzades per l’escultor vallenc fruit de la donació de Cèsar Martinell i de Rosa Jornet.
Una força vulnerable, nou cicle de la Capella de Sant Roc
La Capella de Sant Roc inicia un nou cicle comissariat pel crític d'art Juan Canela amb el títol Una força vulnerable que s'allargarà fins el desembre de 2019, amb la participació dels artistes Sacchi Santo, Clàudia Pagès, Eulàlia Rovira, Laia Estruch i Alejandra Avilés.
Pensem per un moment en l'ús original de la Capella de Sant Roc. El ritu, el ritual, la celebració, la litúrgia. Primer la cova, després el temple. El pas del pagà al secular, el pes de la història d'Occident. El ritual rescata la presència lliurant-la al món, reactivant i potenciant la seva capacitat per afectar i ser afectat. El ritual no enforteix davant del buit, ni anestèsia o insensibilitza al dolor, ni tampoc és un procés d'autodescobriment del veritable jo, sinó que assumeix i elabora la crisi de la presència com a principi actiu d'un segon naixement, del desenvolupament de noves formes de vida que incorporen a l'hoste. Un ritual genera un temps i un espai excepcional en què l'atenció i la percepció es transforma, i on no hi ha una sola posició, sinó diferents possibilitats d'acció fluides i intercanviables per als participants.
La modernitat estableix la idea de la reflexió com una cosa que succeeix en la llum, com una cosa clar i brillant, que relega a altres formes de coneixement i estats mentals per a ser percebuts com el seu oposat. Però avui assistim a uns temps de re-articulació de pràctiques col·lectives amb un alt grau de simbolisme que apel·len a l'espiritual o a lo màgic com una necessitat de fer front a la despossessió neoliberal a través de la re-definició de nous vocabularis, imatges i sobretot , gestos que poden succeir en la foscor. També són temps de re-encantar la política, de convergir en un espai comú des de diferents llocs i pràctiques on els límits es dilueixen, es tornen promiscus i porosos. El ritu, com l'art, posa el símbol en contacte amb la realitat. Si pensem en la pràctica artística des de la idea de ritual, les possibilitats d'obertura s'incrementen desbordant la figura de l'espectador, permetent-nos imaginar la transformació del subjecte, o fins i tot la transformació comunal.
Una força vulnerable és un projecte curatorial que reuneix el treball de diferents artistes i col·lectius els projectes incideixen, fent èmfasi en la pròpia arquitectura i història de La Capella de Sant Roc, a la idea de ritual, celebració, conjur o comunitat. A través de les diferents propostes, el projecte vol obrir un espai d'imaginació comú des de diferents llocs i pràctiques, en els quals els límits es dilueixin. Un espai en el qual aquesta força vulnerable pròpia del nostre temps ens permeti explorar la possibilitat d'una forma diferent de pensar i viatjar cap al poder afectiu del desconegut més enllà dels codis establerts.
Què fan amb els nostres ossos? Sacchi de Santo. Del 6 d'octubre al 25 de novembre
Espigueo transaccional. Clàudia Pagès. Del 15 de desembre al 17 de febrer
Sacchi - De Santo és una parella d'artistes visuals, performers, escriptores, ex-filòsofes i docents. Actualment treballen en projectes que creen imaginació utòpica, ficció social i anticolonialisme.
Què fan amb els nostres ossos? és un intent de tornar al propi territori el que va ser profanat, una investigació sobre el cos del Lonko del poble mapuche Liempchún Sakamta exposat sota els codis de la veritat científica fins fa poc al Museu de l'Home de París. Una recerca de justícia, una insistent pregunta sobre quin subjecte pot ser exposat i qui pot ser l'espectador.
Claudia Pagès (Barcelona 1990) es artista visual que viu entre Barcelona i Amsterdam i presentarà a la capella una instal·lació titulada Espigueo Transaccional. En un moment on el sistema planetari ens condemna a todes a imaginar-nos en la nostra extinció o la nostra fugida interplanetària, "espigueo Translational" dibuixa a personatges dins d'un paisatge sonor i textual, trontollant entre la seva supervivència per espigolar tot el aprofitable, sense produir, i la seva condició desarrelada.
Presos polítics a l'Espanya contemporània
Vestíbul de la Casa de Cultura, del 25 al 30 de setembre
A partir d’una selecció d’exemples molt clars, l’obra de Santiago Sierra vol fer visible l’existència de presos polítics a l’Estat espanyol i destaca que, dins el panorama carcerari actual, un gran nombre de presos han estat condemnats a causa de les seves ideologies, especialment d’esquerres.
La tradició franquista i la prolongació dels conflictes nacionalistes després de la Transició han fet particularment confús el criteri de definició de pres polític a Espanya, cosa que ha generat un context des del qual diverses activitats poden ser considerades delicte de «terrorisme». Amb aquesta instal·lació, Santiago Sierra reflexiona sobre l’efecte de la «Ley Mordaza» a l’Espanya actual i ens interpel·la a no mirar cap a una altra banda davant d’aquesta realitat.
Santiago Sierra ha exposat arreu del món i és especialment conegut dins el món de l’art polític pel seu treball de denúncia del capitalisme, l’explotació o el mercat laboral. La seva obra també posa en qüestió la naturalesa de la institució artística.
Horaris dels espais expositius
Totes les exposicions tenen, com és habitual, accés lliure i gratuït.
L'horari de cada una de les sales és el següent:
Museu de Valls: Dimarts a dissabte: 11 a 14h i 17 a 20h. Diumenges i festius: 11 a 14h
Biblioteca Popular: Dimarts: 17 a 20h. Dimecres a dissabte: 11 a 14h i 17 a 20h. Diumenges i festius: 11 a 14h.
Capella de Sant Roc: Dimarts a dissabte: 19 a 20.30h. Dissabtes i festius: 12 a 14h.
VALLS · 12 DE SETEMBRE DE 2018
