Xerrades a l'entorn del convent

Xerrades a l'entorn del convent - 700 anys del Convent del Carme, amb Francesc Murillo.

L'estela funerària de Joana de Sant Martí i altres troballes arqueològiques relacionades amb la mort.

La mort ha estat i és el gran esdeveniment de la vida. Per això, des l’arribada de la comunitat carmelitana a la ciutat l’any 1321 fins a la seva definitiva expulsió el 1835, aquest convent va saber atreure’s el beneplàcit de bona part dels habitants de la vila. De fet, des d’un bon començament, la devoció per la Mare de Déu del Carme va arrelar amb força dins del veïnat, i van ser nombroses les famílies que hi feren donacions i deixes testamentàries. Aquestes donacions tenien com a contrapartida el desig d’algunes d’aquestes famílies de ser enterrades en el mateix convent, confiant obtenir beneficis espirituals per mitjà de les oracions dels membres d’aquella orde de mendicants, que havien fet bandera d’una vida exemplar basada en la rigorosa pobresa evangèlica que predicaven.

En època medieval, a més del cementiri dels frares, existien tres àmbits del conjunt conventual on s’hi portaven a terme enterraments: l’església, el claustre i el “fossar del Carme”, que es trobava ubicat davant del convent, a la plaça del Carme. Aquest darrer estigué en ús fins el segle XVI, però l’església i el claustre seguiren acollint enterraments fins el 1817.

Dels enterraments del claustre, destaquem el de Joana de Sant Martí, morta el 1391. Es tractava d’una de les dames de companyia de la reina Elionor de Xipre, Senyora de Valls i cosina del rei Pere III el Cerimoniós. La làpida sepulcral de na Joana, recuperada el 1984, presenta un relleu amb dos àngels alats damunt del que semblen uns núvols, que sostenen una corona de la qual en penja una clau. Als peus hi ha una llegenda on s’hi pot llegir que Joana de Sant Martí va morir l’any 1391.

A l’interior de l’església es conserven diverses làpides sepulcrals, entre les que trobem la que correspon a la sepultura de la confraria del Carme (instituïda l’any 1340 en aquest convent), on els confrares tenien dret a ser-hi enterrats, i la tomba de Pere Anton Veciana i Rabassa, el primer comandant en cap dels Mossos d’Esquadra, enterrat el 1736 als peus de les escales de l’altar major.

Aforament limitat. Us podeu inscriure trucant al 977 600 660 o enviant un correu electrònic a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Organitza: Institut d'Estudis Vallencs i Museu de Valls.

Col·labora: Ajuntament de Valls.