La Ciutat 
Ajuntament 
Seu Electrònica 
Transparència 
Serveis 
>Un estudi de la Plataforma per la Llengua encarregat per l’Ajuntament de Valls determina que un 60% de les converses entre els alumnes als patis dels instituts públics del municipi són en castellà.
>Aquest estiu comença la primera fase del pla d’acció amb una sèrie de tallers gratuïts perquè els estudiants aprenguin a fer rap, mems, doblatges i retransmissions esportives en català.
La Plataforma per la Llengua, per encàrrec de l’Ajuntament de Valls, engegarà aquest estiu un pla d’actuació amb l’objectiu d’incrementar l’ús social del català entre els joves del municipi. En una primera fase, aquest juliol l’entitat impartirà vuit tallers de dues hores adreçats a un total de trenta estudiants d’entre 13 i 16 anys.
Així, durant els dimarts del mes, els joves podran aprendre a fer una cançó de rap que al final enregistraran. Els dijous de juliol, en un altre cicle, es farà un taller de xarxes socials, un de mems, un de doblatge i un de retransmissions esportives.
Aquesta iniciativa es posa en marxa com a conseqüència dels resultats d’un estudi elaborat per l’entitat, que ha conclòs que els alumnes dels tres instituts públics de la capital de l’Alt Camp parlen entre ells majoritàriament en castellà als patis dels centres.
Aquestes activitats, que seran gratuïtes gràcies al finançament de l’Ajuntament de Valls i que s’impartiran a Vallsgenera, representen una primera fase del pla d’acció dissenyat per l’ONG del català. Aquest pla integral preveu accions als centres escolars però també vol incidir en la resta de contextos socials en què es relacionen els estudiants.
Pel que fa a l’oci musical i audiovisual, per exemple, caldria treballar tots aquells aspectes relacionats amb les xarxes socials i el consum cultural. El pla també preveu activitats en l’àmbit del lleure i l’esport i accions a l’administració, inclòs l’Ajuntament i els equipaments públics, que tenen un paper molt rellevant a l’hora de fomentar l’ús del català al municipi, especialment entre la població d’origen nouvingut.
Per a cada un d’aquests àmbits, s’han ideat accions concretes al servei de l’objectiu essencial, és a dir que els joves de la ciutat i de la comarca es relacionin més sovint en català, la llengua que en les generacions més grans és majoritària. El projecte pretén promoure i facilitar l’accés al coneixement de la llengua catalana a través d’un seguit d’activitats i tallers de diverses temàtiques. També es volen generar dinàmiques de treball perennes perquè a Valls es faci una gestió lingüística activa i constant.
El català als patis de Valls
El 2019 la Plataforma per la Llengua va publicar l’Estudi sociolingüístic als patis d’escoles i instituts de zones urbanes de Catalunya, amb conclusions tan preocupants com l’accentuat descens en l’ús del català en el pas de primària a secundària, que segons les observacions fetes passava del 35% al 14,6% respectivament.
Ara, arran de la petició de l’Ajuntament de Valls, l’entitat ha estudiat els usos lingüístics dels alumnes dels tres instituts públics del municipi (Jaume Huguet, Narcís Oller i Serra de Miramar). Les dades s’han obtingut mitjançant una enquesta contestada pels estudiants i un estudi d’observació no participant fet als tres centres escolars.
La hipòtesi de partida va ser que el català va de reculada a la capital de l’Alt Camp, que es caracteritza per ser majoritàriament catalanoparlant, tal com indiquen les dades del cens lingüístic i els resultats de l’enquesta que la Plataforma per la Llengua va fer arribar a l’alumnat. Partint d’aquesta situació en principi favorable al català, les dades d’ús d’aquesta llengua extretes a partir de l’observació als patis dels instituts de Valls revelen un cert retrocès.
Amb una mostra de 1.820 converses, extreta als patis dels instituts i a l’entrada i a la sortida dels centres, l’entitat conclou que la llengua majoritària entre els alumnes dels tres instituts és el castellà. Concretament, un 59% de les converses observades són en aquesta llengua mentre que un 39,4% són en català i un 1,6% en altres llengües.
Les dades indiquen grans diferències en l’ús del català segons els cicles educatius. Així, en els dos cicles de l’ESO, el castellà és la llengua predominant en el 63,7% de les converses, tot i que hi ha una certa millora del català entre el primer cicle (32%) i el segon (37,3%). De mitjana, tan sols una de cada tres converses entre els alumnes d’ESO són en català malgrat que Valls sigui un municipi en què la majoria de la població el té com a llengua familiar.
Pel que fa a l’educació postobligatòria, la dada positiva és que el català és la llengua majoritària entre els alumnes de Batxillerat (58,6 %) però, per contra, el castellà domina als cicles formatius (74,6%). Aquestes dades ens mostren, doncs, que el camí acadèmic que els estudiants trien marca molt el seu comportament lingüístic, o a la inversa.
L’estudi també conclou que la participació de les noies afavoreix que les converses siguin en català. Així, la presència del català és més elevada en les converses entre noies i en les mixtes (41,7% i 41,3%), mentre que l’ús del català baixa fins al 31,1% en les converses en què només participen nois.
Referents en castellà
El qüestionari que es va fer arribar als estudiants feia un seguit de preguntes sobre la llengua inicial i els usos lingüístics, però principalment incloïa preguntes relacionades amb el temps lliure i el consum cultural dels joves. Les conclusions no són bones per a la llengua pròpia del país.
Preguntats sobre els tres perfils que més segueixen a les diferents xarxes socials, els alumnes dels tres instituts destaquen sobretot creadors castellanoparlants. De fet, la presència de referents en català en aquest top 3 dels estudiants és pràcticament residual: l’1,6% a TikTok i YouTube i el 2,9% a Instagram.
Amb tot, les dades de l’estudi sociolingüístic fet als instituts públics de Valls demostren que la situació d’emergència lingüística també afecta les poblacions amb un alt grau de catalanoparlants.
Aquesta realitat és especialment greu entre els més joves i és urgent prendre mesures per enfortir l’espai lingüístic del català, ja que, si no actuem de manera immediata, arribarà un punt en què ja no serem a temps de capgirar la situació.
VALLS · 10 DE JUNY DE 2021
