La pel·lícula sobre Santa Úrsula de 1981 s’emetrà per TAC12

> «El pas. Santa Úrsula 1981», que es va estrenar a Valls la darrera Santa Úrsula, arriba a la televisió el proper dilluns 1 de novembre

La pel·lícula documental que analitzarà la mítica diada castellera de Santa Úrsula de 1981, “El pas. Santa Úrsula 1981”, s’emetrà per TAC12, la televisió pública del Camp de Tarragona, el proper dilluns 1 de novembre a les 21 h i a les 23 h.

El film explica el canvi d’època castellera que va suposar la diada de l’octubre de 1981, en què la Colla Vella va descarregar el primer quatre de nou amb folre del segle XX i la Colla Joves feu el mateix amb el cinc de vuit. Amb aquella jornada les colles vallenques i, per extensió, el món casteller feren un pas enorme recuperant nivells no assolits des del segle XIX. En concret el darrer castell de nou s’havia vist l’any 1893. Amb aquella diada va començar la segona època d’or dels castells.

La directora de la pel·lícula és Maria Roig Alsina, la realització i fotografia d’Eduard Sedó Solé, la imatge gràfica de la il·lustradora i dissenyadora vallenca Marina Barberà i la presentació del també vallenc Josep Carles Rius, president del Consell de la informació de Catalunya i de la Fundació Periodisme Plural. Hi cooperen les dues colles dels Xiquets de Valls que hi aporten part dels testimonis entrevistats, al costat d’altres persones com periodistes o estudiosos. El finançament ve per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a través de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, vinculat als programes Etnologia en xarxa i Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, i per part de l’Ajuntament de Valls.

Any assenyalat

La sèrie de motius i canvis socials i per tant reflectits en l’estructura també de les colles, les millores tècniques, l’augment del nombre de castellers a l’assaig i també la inclusió de la dona, són només alguns dels motius pels quals es rememora aquest any tan assenyalat en la cronologia, i, per ser més exactes, aquella Santa Úrsula de 1981. Per tant, un bloc del documental analitza aquests factors amb els seus protagonistes, aquells que ho van viure en primera línia, ja siguin castellers, caps de colla, periodistes que ho van retransmetre, així com altres testimonis que enriqueixen el discurs.

El treball visual no obvia que el 2020 i part del 2021 ha estat marcat per l’absència de castells a les places i també per la manca de contacte dins la colla, en resum, per una notable inactivitat castellera i social. La Mare de Déu de la Candela 2021 també ha estat excepcional i un any que havia de ser candeler i per tant Valls havia de celebrar les Decennals, serà un any recordat per justament tot el contrari, el seu ajornament. Els moments inèdits i diferents viscuts aquesta Candela de 2021 són part del relat cinematogràfic. No formen part només de la pel·lícula sinó que documenten un fet històric que es recordarà en el futur. Què podran fer les colles i com ho viuran es veu a través de la pantalla, i fa de contrast amb la cita que es va dur a terme quaranta anys enrere a Valls, des de l’inici d’una època gloriosa al buit que hem sentit fins fa ben poc.

El relat té tres estructures, tres tractaments d’imatges. Les entrevistes estan situades en localitzacions simbòliques que ajudin a contextualitzar la història. Per una banda, hi ha una imatge fixa, neta, que ens ajuda a empatitzar amb els personatges. Les imatges de la Candela 2021 són de càmera en mà i subjectives, fent la sensació a l’espectador que també hi participa, que també hi és i viu aquest moment únic. Les imatges d’arxiu ens permeten fer els salts temporals i situar l’espectador en el moment referit.

Referències visuals

En aquest documental es compta amb imatges d’arxiu i d’altres enregistrades, tot contextualitzant el moment i els protagonistes. És per això que s’han realitzat les entrevistes en espais estretament vinculats amb la història, com locals d’assaig i altres localitzacions on han succeït esdeveniments rellevants. En aquest documental Maria Roig i Eduard Sedó treballen amb imatges amb poc contrast realçant d’aquesta manera el moment àlgid en el qual es trobaren les colles vallenques. Mostren alguns d’aquests moments amb un toc de preciosisme embolcallant les imatges en un to idíl·lic. Fan servir una paleta de colors basada en els cromatismes predominants i identificatius de les colles vallenques i dels carrers de la ciutat, jugant així amb els colors ocres i verds de la pedra, i els vermells/rosats de les camises.

VALLS · 29 D’OCTUBRE DE 2021