El Museu de Valls obre l’exposició monogràfica sobre Galofre Oller "Més enllà del Bòria Avall"

> Seixantena d’obres procedents del MNAC, Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, Vinseum, Museu de Manresa i de la família de l’artista i una quinzena de col·leccions particulars

> L’acte d’obertura serà dissabte 22 d’abril a les 12 hores

El Museu de Valls obre el proper dissabte dia 22 d’abril, a les 12 hores, l’exposició "Francesc Galofre Oller, més enllà del Bòria Avall". Amb aquesta mostra el Museu de Valls continua la seva aposta per treballar i visibilitzar els artistes nascuts i vinculats a la ciutat. A més, en el cas particular de Galofre Oller, es repara un deute històric amb un pintor que malgrat residir a Barcelona sempre mantingué vincles amb la seva vila natal tal i com testimonien obres com les pintures per a la Capella de la mare de Déu de la Candela, el Sant Jordi i el Sant Oleguer per l’altar del Santuari del Lledó, o diversos retrats per a la Galeria de Vallencs Il·lustres. 

L’exposició, produïda pel Museu de Valls i comissariada per l’historiador de l’art Sebastià Sánchez Sauleda (Barcelona, 1981), proposa mostrar a través duna seixantena d’obres i documentació procedents de la família de l’artista, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, Vinseum, Museu Comarcal de Manresa i una quinzena de col·leccions particulars, la plenitud de la figura del pintor vallenc Francesc Galofre Oller oferint un recorregut per la diversitat temàtica i estilística que demostrà en els seus quadres al llarg de tota la seva vida. Amb aquesta mostra titulada "Francesc Galofre Oller, més enllà del Bòria Avall", no només mostrarem tota la seva producció artística sinó que recuperem i resituem un dels grans noms que la ciutat de Valls ha ofert a la història de l’art català.

La figura de Francesc Galofre Oller (Valls, 1864 – Barcelona, 1942) sempre ha estat associada al Bòria Avall, quadre que l’any 1892 s’exposà a la Sala Parés de Barcelona, provocant llargues cues de públic mai vistes. L’obra, que concilià el favor del públic i de bona part de la crítica, el consagrà com un dels grans noms dintre del món artístic del seu temps.

La força i la potència d’aquest quadre va provocar que amb el pas del temps acabés empetitint la resta de la seva producció pictòrica, que ha romàs oblidada durant molts anys. Artista eclèctic, el vallenc transità durant tota la seva vida per nombrosos estils pictòrics tal i com demostren les grans composicions vinculades a la pintura d’història, gènere que amb quadres com "Herois sense glòria" (1887), "La Coronació de la Mare de Déu de la Mercè" (1895) o "A la Pau Universal" (1910-1939) el convertiren en un dels darrers pintors del país en abordar aquesta temàtica; els paisatges (del seu Valls natal, Barcelona, Madrid o Sant Feliu de Guíxols) i i molt especialment els retrats, temàtica en la que excel·lí i que el convertí en un dels professionals més reclamats per les classes benestants del país durant la primera meitat del segle XX.

 

VALLS · 20 D’ABRIL DE 2023