Presentació de la col·laboració entre el Museu de Valls i l'Arxiu Municipal de Valls per a la difusió del fons fotogràfic de Cèsar Martinell

El fons de l’arquitecte vallenc Cèsar Martinell i Brunet (1888-1973) està dipositat en diferents institucions públiques. A principis dels anys 1970 ell mateix va fer donació d’un conjunt d’obres d’art al Museu de Valls. Un cop mort, els seus hereus han continuat cedint el patrimoni que va aplegar per tal que estigui a l’abast del conjunt de la ciutadania.

L’arxiu professional, format per 316 expedients i 533 dibuixos (d’entre 1918 i 1961) va ser donat al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya el 1974. La seva col·lecció de traces, formada per 120 dibuixos de retaules, altars, etc., va ser dipositada al Museu Nacional d’Art de Catalunya, que l’adquirí l’any 2000. Finalment, el 21 d’abril de 2006, la seva filla, Maria Martinell Taxonera, feia donació de l’arxiu fotogràfic al Museu de Valls. 

El Museu en començà a fer difusió el febrer de 2007 amb l’exposició d’un centenar d’imatges a la Sala Sant Roc de l’Institut d’Estudis Vallencs. En aquesta exposició, al voltant de l’obra escultòrica de Lluís Bonifàs (1730-1786), un dels principals exponents del barroc català, es posava en valor la importància de les fotografies, donat que en molts casos són l’únic testimoni d’obres que van desaparèixer o van ser destruïdes durant la Guerra Civil. Més recentment, el desembre de 2022, el Museu també ha incorporat Martinell com un dels eixos de la seva col·lecció permanent “De Jaume Huguet a Robert Gerhard. L’aportació de Valls al món de l’art”.

Encara avui, l’anomenat Arxiu Martinell és el fons fotogràfic més quantiós i important del Museu de Valls. Per aquest motiu i pensant en la commemoració dels 50 anys de la mort de Cèsar Martinell, el novembre de 2023, es plantejà un conveni de col·laboració amb l’Arxiu Municipal de Valls (en aquests moments gestionat per l’Arxiu Comarcal de l’Alt Camp). L’Arxiu Municipal de Valls destaca pels seus fons fotogràfics, que depassen les 600.000 imatges, i disposa dels mitjans tècnics per tractar i difondre el fons fotogràfic de Martinell. A més a més, aquesta col·laboració s’emmarca en el concepte GLAM, acrònim de “galleries, libraries, archives and museums”, que pretén reunir els gestors de la cultura perquè treballin de forma conjunta, sobretot per facilitar recursos lliures i igualitaris, com a fonts primàries de qualitat, a través de les xarxes. 

 

Així doncs, l’agost de 2022 se signà un conveni que permeté començar el tractament del material fotogràfic, cedit temporalment a l’Arxiu. A grans trets, les tasques que es contemplava dur a terme són:

• Identificar unívocament totes les imatges.
• Incorporar en una base de dades les anotacions manuscrites que continguin o es derivin del context, així com el nom de l’autor/a.
• Descriure les imatges amb l’ajut del Museu de Valls, per tal que totes tinguin un títol i una datació (ni que sigui aproximada).
• Digitalitzar-les seguint les pautes de la Guia de Digitalització del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 
• Instal·lar en material de conservació els negatius.
• Dissenyar i implementar un quadre de classificació.
• Carregar les descripcions i les imatges digitalitzades en el programari corporatiu GIAC que permet la seva consulta al web a través del portal Arxius en Línia. 

Acabada la digitalització els originals s’han retornat al Museu, excepte els negatius, donat que per assegurar-ne la preservació es considera que l’Arxiu té unes instal·lacions més adequades. 

En aquests moments manca descriure 203 imatges (de difícil identificació) i revisar la classificació que s’ha donat al fons fotogràfic. En tot cas, es pot tenir una idea molt aproximada de l’abast del conjunt. Es tracta de 5.670 imatges (un 88% positius i un 12% negatius, entre els quals destaquen 391 plaques de vidre). A l’estar digitalitzats també resulten consultables els negatius, que fins ara no ho eren per raons tècniques.

S’hi troben imatges de 271 localitats diferents (i només en un 12% dels casos, sobretot quan es tracta d’objectes, encara no s’ha pogut establir). La gran majoria de localitats són a Catalunya i, en menor mesura, a Espanya (315 imatges) o a la resta d’Europa (63 imatges, entre les quals destaca el conjunt de les fetes a Andorra, on Martinell va treballar en la restauració de les esglésies romàniques). A títol anecdòtic, també hi ha 2 imatges de Jerusalem i 1 de Ciudad de México.

L’indret més representat és Barcelona (que suposa 1/5 part del total), seguit per Lleida (degut a la Seu Nova), Pinell de Brai (pel celler), els monestirs de Santes Creus i Poblet, Tarragona i Burgos.

Donat que només una petita part del fons fotogràfic estava descrita pel propi Martinell, per al seu ús, en unes característiques fitxes de paper que duien el seu nom, s’ha hagut de proposar un quadre de classificació. A grans trets, els primers nivells d’agrupació són:

• L’obra de Martinell, bàsicament arquitectònica però que també contempla un petit apartat com a escultor. Alhora, l’obra arquitectònica es divideix en construccions agràries (sobretot els cellers, les anomenades catedrals del vi), civils i religioses (on s’inclouen les restauracions). Aquest bloc vindria a suposar un 20% del total.
• L’Arxiu fotogràfic sobre art, on s’agrupen les imatges que devia fer per documentar els seus treballs, pioners, sobre història de l’art i que al seu torn s’agrupen per etapes (art antic i medieval, art del renaixement i barroc, art dels s. XIX i XX). Hi destaquen els apartats sobre Antoni Gaudí, les catedrals, els monestirs cistercencs i Lluís Bonifàs i Massó. Aquest bloc suposaria un 77% del total i, per a la seva identificació, sobretot en l’època del barroc, s’ha d’agrair la col·laboració dels professors d’Història de l’Art de la Universitat de Girona, Joan Bosch i Francesc Miralpeix. 
• La vida familiar, que ocupa un petit 3% té, però, importància perquè permet conèixer una faceta més privada i més desconeguda de Martinell.

Es preveu que a finals d’any tot el fons fotogràfic de Martinell sigui consultable per Internet. Això ha de permetre potenciar la difusió i l’estudi de la figura de Cèsar Martinell, tant en la seva vessant d’arquitecte com d’historiador de l’art i alhora refer el conjunt, repartit com s’ha dit entre diferents institucions.

Paral·lelament la consulta directa a Internet també suposarà un salt endavant en la difusió dels fons fotogràfics per part de l’Arxiu Municipal de Valls, que fins ara s’havia centrat en publicacions, exposicions o notes al Facebook. El fons de Cèsar Martinell serà el primer consultable i el seguiran properament el fons del cineasta Ignasi F. Iquino o el del diari El Punt (comarques meridionals-El Pati).

 

VALLS · 23 DE NOVEMBRE DE 2023