Inaugurada l’exposició «Excèntriques» al Museu de Valls

"Excèntriques" presenta l'obra de cinc dones singulars com són Lluïsa Clols, Montse Gomis, Carme Vidal, Pepa Plana i Gemma Clofent, que comparteixen el compromís amb el seu art entès des d'un tarannà independent i innovador. Nascudes a Valls, en el temps d'una generació, entre 1947 i 1966, s'han format i han treballat en uns anys d'intensa transformació cultural i política del país i totes han apostat per la identificació amb corrents contemporanis.

Totes tenen formació universitària i una ampla trajectòria professional. Han treballat en disciplines diferents però la seva actitud anticonvencional, avantguardista i agosarada les uneix amb un fil de complicitat. Són artistes que despunten, marquen fites i camins personals. Sense perdre les seves arrels vallenques, no formen part del cercle de l'ambient artístic local i en són un punt i a part, al marge de cap línia o grup territorial. Fora del centre: excèntriques. 

El Museu respecta el trencament de barreres entre les tècniques i llenguatges artístics pel que es va lluitar tant durant el segle XX i a l'exposició comparteixen espai diverses disciplines: pintura, gravat, fotografia, dansa, espectacles teatrals, circ, vídeo i música. Partim de creacions arriscades de dones artistes que han ampliat els marges de la creació, s'han mogut desplaçant el centre convencional i han guanyat en llibertat.

 

La mostra es podrà veure fins el dia 24 de febrer de 2024 i anirà acompanyada d’una sèrie d’activitats paral·leles que es faran els mesos de gener i febrer.

Lluïsa Clols (1947) La podem relacionar amb el pop, la il·lustració gràfica i el surrealisme. Les seves pintures costumistes presenten situacions quotidianes, autobiogràfiques, amb grups de persones i animals domèstics i, en algunes sèries, escenes només amb dones. En un altre registre, deriva cap a composicions amb un component màgic, un món d'espais exteriors, amb éssers que volen i escapen de la realitat. Rere un costumisme irònic, hi ha un fons d'afirmació existencial i de reivindicació feminista. La lluita per un taller propi simbolitza la seva vocació d'artista. Ha deixat la seva empremta d'artista no convencional en molts joves creatius, des del seu treball docent a l'Institut Narcís Oller de Valls.

 

Montse Gomis (1954) dibuixant, gravadora i pintora. Professora Titular de Gravat de l'Escola Massana de Barcelona. S'identifica estilísticament amb l'abstracció i l'expressionisme abstracte. Amb un refinat simbolisme ha expressat les seves idees i vivències i ha elaborat un llenguatge visual personal, de vegades rotund, de vegades subtil i delicat. Crea abstraccions de geometria inexacta en representacions del cel i la terra, espais de pas, itineraris, cordes infinites i camins. El paisatge de La Segarra apareix en essència en algunes de les seves pintures i gravats. Allí, al Castell de La

Cardosa té el seu estudi i arxiu, i un espai de residències artístiques, un projecte de recuperació arquitectònica que, durant uns anys, ha estat part del seu procés de vida i creació.

 

Carme Vidal (1958) Ballarina vocacional des de la infància a Valls, es va formar a l’Institut del Teatre, on es va implicar en la creació de la Companyia de Dansa Heura i, ja llicenciada, en la Companyia Mudances. Va participar en empreses pioneres amb les quals va conrear l'accionisme corporal i la superació de convencionalismes i tabús entorn de l’art escènic, especialment els anys amb la Companyia Carlos Santos/Santos-Roqué. Va treballar amb les Companyies Anònima Imperial, Sensa Tempo, Chicos Mambo. I fora de Catalunya a Madrid, al Teatro Nacional María Guerrero i a França amb N+N Corsini. Ha actuat en importants teatres de mig món i amb algunes de les millors companyies de dansa de Catalunya. Després de trenta anys com a ballarina, va baixar dels escenaris per dedicar-se a la formació de dansa i de ioga.

 

Pepa Plana (1965) És la pallassa catalana més reconeguda a nivell nacional i internacional. Descobreix la seva vocació teatral de molt petita, a l'Escola Enxaneta i al Grup de Teatre Principal de Valls. Després estudia a l'Escola de Teatre Lluís Ixart (EMAT) de Tarragona i es llicencia a l'Institut del Teatre de Barcelona. S'ha afirmat com una arriscada dona empresària, creant la companyia teatral Pretèrit Perfecte, i després, quan decideix ser pallassa teatral per a públic adult, crea la Companyia Pepa Plana. Reivindica el rol de les dones pallasses, enfront dels convencionalismes que ho consideraven un ofici d'homes i ha creat una imatge de pallassa moderna, amb vestuaris plens d'imaginació. Fa un humor socialment compromès amb temes com: la guerra, l'emigració i el feminisme. Té els premis més importants en el seu àmbit, com ara el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Premi Butaca i el Premi Nacional de Circ del Ministeri de Cultura de Espanya.

 

Gemma Clofent (1966) Es va formar com a pintora a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, en una beca de residència a Colònia (Alemanya) i és doctorada per la UB. Entra en l'escena professional amb una generació d'artistes que alliberen definitivament la fotografia de tot lligam a la finalitat de reproducció o de reportatge. Considera la fotografia amb la mateixa independència que la pintura o l’escultura, com un medi de reflexió i comunicació. Ella enfoca el treball a la recerca sobre l'alteritat de la imatge, presenta espais oberts o interiors que encaminen la mirada a buscar el focus principal, la diferència, el doble sentit i el sentit últim, el qual, probablement, no esbrinarem amb certesa. Captura i elabora paisatges que ens són comuns però no els localitzem, crea duplicitats o semblances que no acaben d'encaixar, en entorns sense identificació.

 

VALLS · 30 DE NOVEMBRE DE 2023