L’obra de Tàpies arriba al Museu de Valls

> L’exposició «Antoni Tàpies. Bronzes intervinguts (1987-1989)» es podrà visitar a partir d’aquest divendres 15 de març

El Museu de Valls inaugura, el divendres 15 de març a les 8 del vespre, l’exposició Antoni Tàpies. Bronzes intervinguts (1987-1989), que reuneix gairebé una vintena d’obres de l’artista. El passat dia 15 de desembre de 2023 s’esqueia el centenari del naixement d’Antoni Tàpies, un dels artistes catalans més importants de la segona meitat del segle XX. Per commemorar-ho la Generalitat de Catalunya, amb la Fundació Antoni Tàpies, han instituït l’Any Tàpies. Una celebració que tindrà ressò més enllà del nostre país, amb exposicions importants a Madrid, Brussel·les, Münster o Ceret. I multitud d’activitats, publicacions, projectes de recerca i activitats educatives, a la seu de la Fundació Tàpies, a Barcelona, i en diversos museus catalans. Amb l’exposició Antoni Tàpies. Bronzes intervinguts (1987-1989) el Museu de Valls s’ha sumat a aquesta celebració. La mostra es podrà veure a les sales del museu fins al 30 de juny.

La vinculació de Tàpies amb la ciutat de Valls no és només perquè en el fons del Museu hi ha diverses obres seves, sinó perquè l’artista hi va fondre una desena de peces a la foneria Vilà, situada al polígon industrial de la nostra ciutat, l’any 1987. I són aquestes obres les que protagonitzen la mostra. Una exposicióque feia anys que el museu somniava de poder fer, però ha estat l’Any Tàpies qui ho ha fet possible. 

Les obres exposades procedeixen de la Fundació Tàpies, del galerista Carles Taché i de col·leccionistes particulars. L’exposició ha estat comissariada per la crítica d’art Conxita Oliver i el director del Museu de Valls Jordi París. Els textos de l’exposició i del catàleg han estat elaborats per Conxita Oliver i el disseny expositiu és obra de Xavi Torrent. La mostra compta amb la col·laboració econòmica de l’Ajuntament de Valls i de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta mostra coincideix en el temps amb la presentació del tapís Etiqueta rogenca, 1971, d’Antoni Tàpies i Josep Royo, que el Museu d’Art Modern de Tarragona farà a la seva seu el proper dia 14 de març. Dues activitats que els dos museus tarragonins han fet coordinadament dins dels actes de l’Any Tàpies.

Una mostra excepcional

Aquesta exposició és excepcional perquè no s’havien reunit tots aquests bronzes des del desembre de 1987, quan es va fer la seva presentació a la galeria Carles Taché de Barcelona. Sí que s’havien pogut veure algunes peces soltes en diverses exposicions, però mai totes elles de nou reunides. 

Antoni Tàpies va treballar la tridimensionalitat en la seva obra, des dels seus inicis. Una obra en què els objectes quotidians hi jugaven un paper rellevant. Tot i aquesta predilecció per l’obra en volum, va caldre que passessin gairebé quatre dècades de pràctica artística perquè Tàpies s’enfrontés a l’obra en bronze. Serà el seu galerista, Carles Taché, qui l’animarà a fer-ho. 

 

Les foneries 

Inicialment l’artista va treballar a la foneria Parellada, de Llinars de Munt. Una foneria afamada pels artistes que hi fonien, com Joan Miró. En aquest taller hi van fer les tres primeres peces: Rentamans i llibres, Càntir i bota i Tamboret. A l’obrador hi treballaven només tres persones, Manel Parellada, el propietari, i els seus dos fills. Aquesta circumstància implicava que tenien una capacitat limitada de producció de peces. I fou la raó per la qual Taché va decidir canviar de taller i buscar una foneria que li donés més possibilitats de producció de peces. 

Va triar la foneria Vilà de Valls, creada cap a l’any 1960 per Ramon Vilà. En els anys vuitanta, la foneria estava formada per gairebé deu treballadors i produïa tota mena d’escultures, tant de format d’exposició com en format monumental. Tenia com a clients a escultors tant reconeguts com Josep M. Subirachs o Apel·les Fenosa. Allí fou on Tàpies va fondre el conjunt més important de peces, una desena, com Butaca, Matalàs, Llibre I o Crani 376, entre d’altres.

Dos anys més tard, també van fondre a la casa Barberí l’obra Campana petita, de Riudellots de la Selva, que estava especialitzada en la construcció de campanes, i que també es pot veure a l’exposició vallenca. 

 

Procés de treball

Les obres realitzades per Tàpies a la foneria Vilà van ser fetes a la cera perduda, una tècnica ancestral del bronze. Normalment els artistes van a la foneria amb una escultura original feta al seu estudi, ja acabada, per fondre-la. En el cas de Tàpies les obres és van crear a la mateixa foneria. 

Les seves peces s’iniciaven gairebé sempre a partir d’objectes que l’artista portava: una butaca, una porta, un llibre, etc. Els operaris el primer que feien era treure un motlle de l’objecte, de gelatina, que permetia copiar exactament la seva forma i la seva textura. Seguidament es recobria el motlle amb cera i es retocava. Tot aquest procés podia durar gairebé una setmana o més en funció de la seva grandària. Una vegada acabat, sobre la superfície de cera, Tàpies intervenia les peces, ho feia amb un ferro calent. En alguns casos també hi afegia més cera, per ressaltar alguna part de l’objecte o per donar més volum. Acabats aquests treballs la peça anava a fondre’s. 

Una vegada treta la peça del forn i netejada, es cisellava i seguidament es patinava, per donar-li color. Per fer-ho en primer lloc es posava l’àcid, d’un color verdós, i després calia fregar-lo per donar un aspecte uniforme a tota la peça. En aquest punt Tàpies va voler que les seves obres no es freguessin, sinó que les volia amb la imperfecció produïda per l’àcid, a l’atzar, i per tant en la majoria de casos quedava en el color verd que donava l’àcid. Des d’aleshores a la foneria Vilà, aquest color és va conèixer com a verd Tàpies. 

Encara es feia una última actuació sobre la peça, es recobria amb pols de talc, per després netejar-la. Però la neteja no era exhaustiva, no arribava a tots els racons de la peça, això li donava a les seves obres un aspecte de bronze antic, envellit. Finalitzat tot aquest procés de treball les obres encara no estaven acabades, sinó que eren de nou intervingudes per l’artista amb pintura, blanca o negra. Podia ser una creu, una lletra, una fletxa o una franja de color.

De la majoria de peces se’n van fer sis exemplars venals i un que era per la Fundació Antoni Tàpies, que són les que actualment es poden veure a l’exposició del Museu de Valls. 

Paral·lelament a l'exposició dels bronzes de Tàpies es pot veure al museu una petita mostra de fotografies sobre l'artista, realitzades per Francesc Català-Roca. El fotògraf vallenc era de la mateixa generació de Tàpies i van compartir colla d'amics. Català fotografià al pintor des dels anys quaranta fins als noranta. Les imatges que es poden veure són actualment un retrat i una vista del taller de Barcelona i quatre imatges de l'artista treballant al taller de Campins, totes elles d'inicis dels anys noranta.

VALLS · 14 DE MARÇ DE 2024