Valls, ciutat origen de la calçotada

L’origen i el posterior procés d’expansió de la calçotada és un fenomen genuïnament vallenc i, fins i tot, té data de naixement i autor amb nom i cognoms.

Tot va començar a finals del segle XIX a Valls, quan un pagès conegut com a “Xat de Benaiges” va  menjar-se dues cebes grillades a la part de l'hort on havia conreat la varietat de ceba blanca. El pagès va collir les cames que havien sortit de les cebes, en va tallar les arrels i les va rostir a la flama; després en va treure la capa ennegrida pel foc i es va cruspir la part blanca amanida amb oli, vinagre i sal. El gust, molt més suau que el de la ceba, li va agradar tant que va decidir experimentar sobre aquell conreu fins que va establir el procediment que coneixem avui en dia pel conreu del calçot: sembrar llavor de ceba blanca durant els darrers mesos de l’any, arrencar-la un cop germinada i crescuda, guardar-la una temporada i tornar-la a plantar, aquest cop només mig 'colgada'. El nom de 'calçot' fa referència al fet que a mesura que creix, la planta s’ha d’anar 'calçant', és a dir rodejant-la de terra, fins al moment de collir-la, habitualment durant els mesos d’hivern.

A partir del primer terç del segle XX la calçotada es va convertir en un àpat habitual de moltes famílies vallenques. Els dies de festa era típic anar al mas a coure calçot amb la flama viva de la “redolta” -els sarments de la vinya-. L’expansió de la calçotada fora del seu bressol geogràfic data de finals de la dècada del 1940, quan l'entitat vallenca Penya Artística de l’Olla va començar a celebrar calçotades, a les quals convidava persones del món artístic i cultural barceloní. Se sap, per exemple, que la revista 'Destino' va arribar a organitzar diversos viatges expressos per a celebrar calçotades. Ben aviat, els restauradors de la zona van començar a servir calçotades i a promocionar-les.