La Llei de Policia de Catalunya, en el seu punt II del Preàmbul, entén que, partint del respecte que cal tenir per l’autonomia municipal, cal coordinar els serveis de Policia local “entesos en el sentit més ampli de serveis públics de seguretat, dotats de plena capacitat funcional i organitzativa, per tal que puguin esdevenir instruments vàlids que permetin als Ajuntaments les competències que la llei els anomena”.Es a dir, dins dels marges que la legislació atribueix als Ajuntaments, permet a aquests organitzar i desenvolupar el servei de la Policia local de la forma més adient per assolir els objectius desitjats.L’autonomia municipal, reconeguda constitucionalment, permet doncs, a l’administració organitzar-se de la manera més idònia per donar els serveis que demanda la societat. I la Policia local, com a part integrant de l’administració, no escapa a aquesta potestat de l’Ajuntament, que l’organitzarà i estructurarà de la forma que millor serveixi al ciutadà.
Però això no és suficient, no n’hi ha prou amb tenir una policia ben organitzada i estructurada, cal que els membres del cos tinguin la capacitat suficient per assumir i donar resposta a totes aquelles competències i serveis que la llei li atribueix. Tanmateix, tot això no seria suficient si el poder polític no assumís la seva important part de responsabilitat, a l’hora de dotar al servei de Policia dels mitjans humans, materials, tècnics i jurídics necessaris per desenvolupar L’Estatut d’Autonomia
Amb això, doncs, cal referir-nos al que regula l’actual Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979, sobre aquesta competència sobre policies locals, que la Constitució delega als ens autònoms.I ens trobem per un cantó que l’article 9.8 de l’Estatut, estableix la competència exclusiva en matèria de règim local a favor de la Generalitat, un cop establertes les bases a nivell estatal.A més, l’article 13.3 de l’Estatut ja defineix que pertoca a la Generalitat de Catalunya la coordinació de l’actuació de les policies locals de la nostra comunitat.
Amb això, podem observar la voluntat de la Generalitat per tancar el model policial català, integrat bàsicament per les policies de les quals té competència per legislar, com són les policies locals del Principat, i com no, la seva pròpia policia, els Mossos d’Esquadra.
La Llei de Coordinació de Policies de Catalunya
Així doncs, caldrà esperar a la regulació que efectui la Generalitat en matèria de coordinació de policies local.I trobem que cronològicament, la primera norma jurídica que pretén establir uns paràmetres bàsics i uns criteris comuns per a les diferents policies locals de Catalunya, és la Llei 10/1984, de 5 de març, de Coordinació de les Policies locals de Catalunya, que a grans trets pretén el següent:
- Establir les normes bàsiques d’estructura i organització interna, les quals s’han d’ajustar els reglaments interns de les diferents policies locals.
- Promoure i homogeneitzar els mitjans tècnics.
- Fixar les condicions bàsiques d’accés, de formació i de promoció dels policies locals, i establir-ne els mitjans necessaris.
- Establir els criteris que puguin de fer possible un sistema d’informació recíproca.
- Donar l’assessorament necessari a les entitats locals que el sol·licitin.
- Canalitzar la col·laboració eventual entre les diverses entitats locals per a poder atendre necessitats temporals o extraordinàries.
- Afavorir i fomentar la col·laboració entre administracions per a la creació de serveis de policia intermunicipal en els casos en que les circumstàncies així ho requereixin.
Es doncs, una llei que pretén cercar un marc comú per a totes les policies locals de Catalunya, homogeneitzant i afavorint tota mena de col·laboració i coordinació entre elles.Va se un gran pas endavant, cara a la coordinació de les diferents policies locals, ja que fins a la data no existia cap norma que regules de forma específica la col·laboració entre aquestes policies.
Llei de Bases de Règim local
Una altra llei del mateix any que l’anterior, és la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local, norma prou important que regula tot l’àmbit en el que es desenvolupen les policies local dins del marc organitzatiu que crea per als Ajuntaments.Així doncs, i en el que ens interessa particularment, referent a la policia local, entre d’altres apartats, en el seu articles 21.1. en que parla de les atribucions de l’Alcalde, en el punt e), estableix:
- Li correspon ser el cap responsable de la Policia local, així com el nomenament i sanció dels funcionaris que portin armes.
En l’apartat de competències del Municipi, i sempre d’acord amb allò que pugui dir la legislació estatal o autònoma en cada cas, estableix entre d’altres les següents:
- La seguretat en espais públics.
- L’ordenació del trànsit de persones i vehicles per les vies urbanes
- Protecció civil
- Protecció del Medi ambient
- Serveis socials
- Protecció de la salubritat pública
- Transport públic de viatgers
Són un seguit de matèries que assumeix el municipi, i de les quals hem extret les que més relació puguin tenir amb la policia, per diferents raons, tant directes com indirectes.Així mateix, en les Disposicions finals de la Llei, estableix que “els Municipis caps de partit judicial en que no hi hagi establiment penitenciari, assumiran en règim de competència delegada, l’execució del Dipòsit de Detinguts a disposició judicial, corresponent la custòdia dels detinguts a la Policia local, en funcions de Policia Judicial”.
Queda clar doncs el reconeixement per llei de l’Alcalde com a màxim responsable i cap de la jerarquia de la Policia local, i la seva competència per nomenar als agents que hagin d’anar armats.També hem vist les principals competències que li són reconegudes al Municipi, al menys aquelles en que la Policia local tindrà un paper important, i la responsabilitat delegada als municipis caps de partit judicial, com és el cas de la ciutat de Valls, en matèria de Dipòsit de Detinguts, reconeixent als seus membres en funcions de custòdia de detinguts, com a funcionaris de policia judicial.